Manifest
a favor de la pau, l'amor i la felicitat
(Josep Salvia Vidal) 3 de maig de 2014
Des de fa un
temps ençà que, personalment, tinc la sensació de viure en un món on tot és
molt fràgil, volàtil, insegur, on la vida sembla moure's a la vora d'un abisme
o sobre la corda fluixa d'un funàmbul de circ. Sobretot la pau i la concòrdia
que s'embruten fàcilment. Després d'un acte de protesta cívica i democràtica
com és una manifestació es desencadena sempre una violència salvatge que
converteix els carrers d'una ciutat en una batalla campal. La vergonya arran de
l'asfalt i les voreres.
La
convivència no és senzilla perquè sempre hi ha interessos creuats. N'hi ha prou
amb unes quantes paraules malsonants o un mal gest per causar un conflicte
diplomàtic entre països. L'últim exemple de conflicte el trobem a l'est del
nostre continent on Rússia i Ucraïna estan immerses en una escalada bèl·lica
pel domini de la Península de Crimea. Mentre escric aquestes línies, el món
tremola nerviós davant una possible Segona Guerra Freda, la reedició d'un
conflicte armat que al llarg del segle XX va enfrontar la URSS amb els Estats
Units, o una factible Tercera Guerra Mundial, concepte que ja es comença a
sentir en alguns mitjans de comunicació. Sentir la paraula guerra, realment, és
per posar-se nerviós. Guerra és una paraula gruixuda, vasta, nociva, atroç,
cruel, un gran sac de connotacions dolentes on tot hi cap: horror, por,
desgràcia, fam, misèria, destrucció, exili, bales de foc que foraden els
cossos, bombes que cauen del cel, el terror manifestat, la mort avançada i
massa precoç. Malauradament, Europa és un continent de guerres. Demanem aquesta
nit aquí reunits un any més al voltant de la Mare de Déu de les Sogues que ens
concedeixi el do preuat de la pau i l'enteniment per poder construir tots junts
un món millor, fem-ho postrats al peu de la Creu de l'Amor Universal que tenim
aquí al Tossal, convertim aquesta creu en un símbol de pau, una bandera blanca
que onegi amb el vent que bufa a la Plana d'Urgell.
Parlar de pau em dóna peu a desgranar
breument altres conceptes com amor o felicitat, una tríada de mots que
normalment van units perquè els uns són conseqüència dels altres. L'amor en
contraposició a la guerra és un concepte universal relatiu a l'afinitat entre
éssers vius que s'interpreta com un sentiment relacionat amb l'afecte, una
virtut que representa la bondat i la compassió de les persones. I si es pot
gaudir de pau i amor és més fàcil aconseguir la felicitat. Sóc conscient què en
temps difícils la felicitat esdevé quelcom un quimera, una il·lusió impossible.
Però estic convençut què la felicitat s'amaga en les coses més senzilles i
simples: un petó, una carícia, una abraçada, una conversa davant un cafè, un
passeig, un gest amable, una rialla, una música, una pel·lícula, un llibre.
Literatura com la que va escriure Antón Chéjov, escriptor rus de la segona
meitat del segle XIX que, per cert, va viure molts anys a Ialta, una ciutat de
la Península de Crimea buscant, per motius de salut, un lloc amb un clima més
suau. Allí, a més dels seus contes com a excel·lent narrador, va escriure
algunes de les seves obres més conegudes com L'oncle Vània, La gavina o Les
tres germanes. Chéjov va trobar la felicitat a Crimea. Demanem-li a la nostra
estimada Mare de Déu de les Sogues que ens la concedeixi a nosaltres mitjançant
aquestes cordes que ens tenen el cor robat.